La protecció legal del programari: una mirada general¶
Pel que fa als aspectes legals del programari, una de les primeres preguntes que se sol formular és com el dret protegeix els programes d’ordinador i les obres associades, com ara els dissenys i els manuals, i quins drets es concedeixen dins del marc legal als autors i autores i diversos titulars del programari.
Resumint, el programari té potencialment protecció a l’empara de quatre figures legals.
Principalment, el programari està protegit pels drets d’autor sota la Llei de la Propietat Intel·lectual. Aquesta llei considera que el programari és una obra intel·lectual i l’inclou explícitament en la llista d’obres protegides. Atorga a les persones titulars del programari (vegeu Qui és l’autor i el titular d’un programa?) alguns drets exclusius per que fa a la seva explotació, en particular al control de la seva reproducció (la còpia), distribució i modificació. Aquesta configuració legal permet a les persones titulars limitar o delimitar l’accés i l’ús del programari per part de terceres persones. El principi general que s’amaga rere d’aquest mecanisme de control és permetre que els autors obtinguin ingressos (drets de llicència o regalies) a partir de l’explotació de l’obra – sigui per venda, distribució o publicació – i així fomentar la creació de noves obres.
Des de la perspectiva del programari lliure, l’accés al qual o l’ús no són limitats mitjançant llicència ans al contrari, s’alliberen, aquest marc legal permet a les persones titulars del programari fer complir unes altres condicions imposades en les corresponents llicències lliures: obligacions de mantenir el reconeixement de l’autoria, proveir accés al codi font o les de copyleft, en particular. En cas que no es respectin les condicions imposades, la persona que explota el programari estaria infringint els drets d’autoria (a més de les condicions contractuals de la llicència) i estaria subjecte a denúncies o reclamacions per part de les persones titulars.
Si voleu conèixer més detalls sobre aquesta forma de protecció, vegeu l’article específic sobre Protecció del programari mitjançant els drets d’autor.
Les funcionalitats d’un programari podrien protegir-se amb la figura de la patent en cas que es consideri una “invenció”. Tanmateix, aquesta protecció és incerta ja que la Llei de Patents (a Espanya i, de fet, a la legislació europea) exclou de l’àmbit de la patentabilitat el programari en si. Quan una invenció (en aquest cas una funcionalitat o procés del programari) aconsegueix la protecció com a patent, la Llei concedeix a l’inventor/a i titular de la patent un monopoli d’explotació d’aquesta invenció, cosa que impedeix que d’altres persones utilitzin, fabriquin, comercialitzin, importin, etc. un producte o procés que incorpori els elements de l’esmentada invenció. De manera similar als drets d’autoria, al rerefons jau la idea que aquest procediment hauria de fomentar les inversions en la investigació (I+D) ja que facilitaria la invenció de nous productes i processos.
La incertesa sobre la patentabilitat del programari ha generat des de fa més de 20 anys forts debats sobre aquest tema. Malgrat això i la seva exclusió específica de les lleis rellevants, s’han atorgat diverses patents sobre el programari (“processos implementats per programari”), tant en l’àmbit europeu com en l’espanyol. Als EUA, on el programari no resta exclòs de la patentabilitat, s’estima que han estat concedides més de mig milió de patents sobre processos informàtics, moltes de les quals tenen una validesa dubtosa.
En certa mesura, la figura de la patent és contrària als principis del moviment del programari lliure, ja que els elements fonamentals que la conformen (monopoli o exclusivitat) entren en conflicte amb les llibertats d’ús, modificació i distribució inherents al programari lliure. Tanmateix, a causa dels possibles efectes nocius de les patents de programari en aquest sector, poden sorgir riscos legals que hi estiguin relacionats i les llicències de programari lliure més modernes tracten d’emmotllar-se a aquesta forma de protecció legal.
Si voleu saber més detalls sobre aquesta forma de protecció, vegeu l’article específic sobre Patents i programari lliure.
Els programes d’ordinador – i els serveis que s’hi basen – són productes i serveis presents en tots els sectors econòmics, culturals i socials i solen tenir un nom identificador o marca, ex. Linux, Mozilla™, Suse™ o Apache™. Aquest signe distintiu diferencia un producte o organització d’un altre de semblant i n’indica, no només l’origen, sinó també la qualitat i la seguretat. El dret ofereix una protecció per a les marques contra l’ús per part de terceres persones en cas que es vulguin aprofitar del prestigi aliè i amb la finalitat d’evitar el risc de confusió entre les persones usuàries / consumidores. La Llei de Marques atorga un monopoli sobre l’ús de les marques pròpies en relació amb determinades categories de productes i serveis. Per tant, es pot sol·licitar una protecció legal per a un signe identificador usat en relació amb un programari registrant la marca a les corresponent oficines de marques.
Com que la marca d’un programa lliure és part del seu reconeixement i reputació, els projectes i titulars de programes lliures solen i han de protegir i mantenir un control sobre l’ús d’aquesta marca per part de terceres persones (ex., les intermediàries o distribuïdores del programa en qüestió o qualsevol altra que el modifiqui o el redistribueixi). Les llicències de programari lliure solen contenir pactes referits a les marques (de prohibició o d’obligació d’ús en determinades circumstàncies) i la majoria dels projectes “importants” tenen una política pública de marca al seu lloc web. Vegeu, per exemple, la política de Mozilla.
Si voleu saber més detalls sobre aquesta forma de protecció, vegeu l’article específic sobre Marques i programari lliure.
A més a més de la protecció mitjançant els drets d’autoria, patents i marques, la persona titular d’un programa d’ordinador pot protegir-lo a través de la figura del secret industrial. Si la informació relativa al programa i al seu codi font es genera sota condicions de secret (dins d’una empresa, per exemple, o subjecte a acords de confidencialitat amb un client), el dret protegirà el programa en la mesura que prohibeix la divulgació i explotació d’aquesta informació i coneixement (fins i tot el codi font) sense l’autorització de la persona titular de la informació. L ’adquisició per part de terceres persones del coneixement sobre el secret per mitjans il·legítims o la il·legítima comunicació o utilització de tal coneixement (encara que l’adquisició fos irreprotxable) seran considerades contràries als bons usos mercantils.
Si voleu saber més detalls sobre aquesta forma de protecció, vegeu l’article específic sobre Secrets i programari lliure.
La taula següent resumeix de manera esquemàtica les diferents proteccions possibles:
Naturalesa |
Funcional |
Sistemàtica |
Simbòlica |
Operacional |
Comercial |
|---|---|---|---|---|---|
Valor a protegir |
Implementació d’una idea |
Disseny/ Estructura |
Codi font i binari |
Binari |
Nom |
Sistema de protecció |
Patents |
Secrets industrials |
Drets d’autor |
Llicència |
Marca |
Restringeix |
ús, comercialitzar, importar … |
divulgar |
reproduir, distribuir, modificar |
descompilar, copiar, distribuir,… |
ús en l’activitat econòmica |