Conceptes bàsics del dret de marca¶
La marca¶
Una marca és un signe distintiu (nom o imatge) que permet identificar i distingir els productes o serveis d’una empresa d’una altra. Exemples de marques d’empresa són «Microsoft», «Red Hat», «IBM» o «Telefònica» que identifiquen no solament les empreses sinó també els seus productes o serveis. Exemples de marques de producte són Windows®, Linux®, Solaris® o Java.
Normalment, una marca ha de complir dos requisits per a obtenir una protecció legal:
ha de tenir caràcter distintiu i
ha de ser susceptible de representació gràfica.
Una marca pot incloure paraules, logotips, lletres, nombres, colors, dibuixos, formes tridimensionals, signes percebuts pels sentits (sonors, olfactius, gustatius i tàctils) o una combinació d’aquests, sempre que compleixi amb el requisit de representació gràfica.
Drets de marca¶
El registre de la marca confereix al seu titular el dret exclusiu del seu ús, per a distingir aquests productes en el mercat en qüestió. D’aquesta manera, quan una marca adquireix una reputació (de qualitat, etc.) en el mercat, per exemple, uns altres no poden aprofitar-se d’aquesta reputació per a vendre els seus propis productes. Així mateix, protegeix la mateixa marca contra la imitació, còpia, o falsificació.
L’abús d’una marca en el mercat (utilitzar la marca o un distintiu molt similar per algú que no tingui el dret d’ús) consisteix en competència deslleial i és sancionat per llei. Exemples de violació d’una marca inclouen: l’ús d’un nom molt similar a una marca existent (Lindows / Windows), aplicar una marca a un producte sense autorització del titular (utilitzar «Java» sense permís de Sun Microsystems, Inc.), o la venda de programari piratejat (amb la marca sobre l’embolcall).
Més específicament, el registre de la marca concedeix els següents drets:
l’ús exclusiu de la marca en el mercat
impedir que tercers no autoritzats utilitzin una marca idèntica o similar per a productes o serveis similars als de la marca registrada
impedir per via administrativa el registre de marques que és confonguin amb la seva
sol·licitar la nul·litat de marques posteriors que és confonguin amb la seva
cedir, vendre o llicenciar la marca com qualsevol altre actiu de l’empresa
Obtenció: ús o registre¶
Els drets sobre la marca poden obtenir-se per l’ús del signe per primera vegada i de forma efectiva per a designar un producte fins a tenir certa notorietat en el mercat (que pot ser local) i els productes són reconeguts pels consumidors. No obstant això, la manera més formal i normal d’obtenir els drets exclusius és registrar la marca davant una Oficina de Marques (Oficina Espanyola de Patents i Marques). La protecció se sol·licita en funció d’una (o més) categories de productes i serveis, organitzades en una classificació harmonitzada.
Hi ha excepcions en relació amb el que es pot registrar:
Prohibicions absolutes: entre una llista determinada de prohibicions en citem algunes: no es poden registrar signes que no es puguin representar gràficament, la marca que es vol registrar s’ha convertit en una manera usual o habitual de designar els productes o serveis als que fa referència, els signes són contraris a l’ordre públic o als principis de moralitat comunament acceptats; etc.
Prohibicions relatives: per a protegir drets anteriors (de persones que ja tenen una marca legalment protegida) no es pot registrar signes massa similars a marques existents per a les mateixes categories de productes o serveis.
La marca serà protegida en el territori de l’oficina en que se sol·licita, a la Unió Europa en cas de sol·licitar-la davant la OAMI (Oficina d’Harmonització del Mercat Interior), o en els països indicats a la sol·licitud, en cas d’utilitzar el sistema internacional de registre anomenat sistema de «Madrid».
Els drets duren 10 anys, renovables (pagant la taxa corresponent) de forma indefinida per períodes de 10 anys.
Explotació¶
Obtenir una marca imposa certes obligacions sobre el titular si vol mantenir la seva protecció. Primer, ha d’utilitzar la marca en el mercat de manera efectiva. Després, ha de protegir-se contra l’ús de la marca per tercers sense autorització, per a mantenir el caràcter distintiu i el vincle amb els productes del titular (o la persona amb llicència), sinó es dona la dilució o vulgarització de la marca i no es podrà reclamar mai més l’ús exclusiu.
Els drets d’ús d’una marca es poden cedir per llicència (per exemple, IBM cedeix als seus «socis de negoci» que treballen amb productes IBM per fins de publicitat o màrqueting). Aquesta cessió pot ser exclusiva (per exemple, per a un distribuïdor exclusiu d’un producte en un mercat) o no, i sota condicions pactades en la llicència de marca.