Protecció del programari mitjançant els drets d’autor¶

Aquesta breu introducció als drets d’autoria i el programari no és cap explicació en profunditat de la protecció legal del programari pels Drets de la Propietat Intel·lectual (DPI), sinó que intenta oferir unes pinzellades sobre els elements més rellevants per tal de mirar d’establir el marc legal de les llicències de programari lliure. Si voleu més informació sobre aquest tema, consulteu els enllaços esmentats al final de l’article. Així mateix, hi considerem tan sols el tema dels drets patrimonials d’explotació sobre el programari lliure (pel que fa als drets morals, vegeu Qui és l’autor i el titular d’un programa?.

Introducció ¶

Els drets de propietat intel·lectual o d’autoria constitueixen la principal forma de protecció legal del programari com a bé immaterial producte de la creativitat humana. La Llei de la Propietat Intel·lectual (LPI) en contempla protecció en els mateixos termes que els d’una obra literària i inclou els programes d’ordinador en la llista no exhaustiva d’obres protegides (art. 10.1.(i)). Tot i que els programes d’ordinador no acabin d’encaixar del tot en aquesta figura legal, l’esmentada protecció ofereix diversos avantatges:

Una protecció automàtica: els drets d’autoria neixen pel simple fet de la creació original (i de la publicació de l’obra, al marc legal anglosaxó).

Una protecció internacional: La protecció s’ofereix gairebé arreu del món gràcies a la signatura de tractats internacionals com els de Berna, l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç, ADPIC (TRIPS en anglès), i els acords OMPI (WIPO) i les directives europees.

Una protecció simple i econòmica: no cal realitzar sol·licituds ni registrar l’obra (ni pagar les corresponents taxes i honoraris legals) per obtenir la protecció.

Una protecció limitada: La protecció és limitada en el temps (tot i que la vida de la persona autora més 70 anys és una eternitat al sector informàtic) i a l’expressió d’idees i principis (el codi escrit). La limitació de la protecció a aquesta “expressió”, permet, per una banda, la creació de programari interoperable i/o compatible i, per l’altra, la creació nova d’una mateixa funcionalitat, per exemple a partir d’una enginyeria inversa o especificació independent d’un programa inicial (una patent impediria aquesta recreació).

Objecte de protecció ¶

Els DPI protegeixen el programa en qualsevol de les seves expressions possibles (codi font i codi objecte) i en la seva totalitat (inclou les interfícies) (art. 96.1). A més, la LPI amplia la protecció a la documentació preparatòria i a la documentació tècnica i manuals d’ús (aquesta documentació també gaudirà de protecció pròpia per la LPI com a obra literària o gràfica). El que no protegeix són les idees i els principis (art. 96.4), fet que permet la reenginyeria d’un programa o la creació paral·lela de programes amb funcionalitats similars.

Article 96 TRLPI

A los efectos de la presente Ley se entenderá por programa de ordenador toda secuencia de instrucciones o indicaciones destinadas a ser utilizadas, directa o indirectamente, en un sistema informático para realizar una función o una tarea o para obtener un resultado determinado, cualquiera que fuere su forma de expresión y fijación. … La protección prevista en la presente Ley se aplicará a cualquier forma de expresión de un programa de ordenador.

Aquesta definició inclou qualsevol tipus de “seqüència d’instruccions”, per tant, a tall d’exemple inclou:

Sistemes operatius, programes “estàndards” d’ús general, programes desenvolupats a mida.

Llibreries i altres components de programari, seqüències (scripts), mini-aplicacions de servidor (servlets), JavaBeans, subrutines emmagatzemades (Stored Procedures), motors de bases de dades (però no el contingut d’aquestes), etc.

Entorns de desenvolupament (“IDE”s, p.ex. el JDK de Sun, .NET de MSFT) i d’execució (runtime engines).

Instruccions incorporades als xips.

Programes que suporten les xarxes de telecomunicacions: encaminadors (routers), commutadors (switches), servidors, etc.

Els drets d’autoria protegiran els elements següents sempre que tinguin un nivell suficient de creativitat o originalitat (un nivell força baix):

El codi font del programa

El codi objecte del programa

Les icones, gràfics i imatges del programa o inclosos al programa

Qualsevol documentació relativa al programari (documentació preparatòria, els dissenys, els manuals d’instal·lació o d’ús, les captures de pantalla, etc.)

Els «guions» o seqüències de compilació i instal·lació

Les versions successives d’un programa

Programes “derivats” del programa original

No es protegeix el programari de domini públic, que inclou els drets que han vençut (poc probables fins cap allà el 2050!) ni, discutiblement, aquell la persona titular del qual ha cedit completament al “procomú” per a utilitat pública (el Commons, en dret anglosaxó) ni tampoc alguns documents públics (legislació, etc.).

Cal fer notar que els continguts i l’estructura d’una base de dades, en la mesura que no inclogui “instruccions”, no tenen la consideració de programes d’ordinador. Tanmateix gaudeixen d’una protecció general (si són originals) i específica (dret sui generis sobre BBDD). [Vegeu article sobre les bases de dades]. Per gaudir d’aquesta protecció, només caldrà l’existència de certa originalitat en la creació; bàsicament que el programa sigui el resultat d’un esforç personalitzat, és a dir, que no estigui copiat.

Les persones titulars ¶

Excepte en dos casos, la persona titular dels drets d’autoria serà l’autor/a o grup d’autors original de l’obra (art. 5.1 i art. 97.1 LPI),. Hi ha una presumpció que l’autor/a és la persona identificada que “signi” l’obra (p.ex. en el copyright notice o avís sobre drets d’autoria).

La figura «d’autor/a» inclourà no només el programador/a que escriu el codi del programa, sinó també qui dissenya el programa (arquitecte/a) sempre que les seves contribucions hagin estat significatives. A més, tampoc no inclou necessàriament:

Una persona que realitzi proves i notifiqui errors en el programa. Una persona que hagi establert les especificacions del programa, excepte en la mesura que aquesta persona hagi pres part de forma activa en la creació del programa.

Les dues excepcions afecten les obres creades sota una relació laboral. En aquest cas, l’empresa serà titular dels drets d’explotació (per presumpta cessió) i programes creats en circumstàncies que originin la interpretació d’una naturalesa “col·lectiva” del programa, cas en què els drets d’explotació de l’esmentada obra recauran en la persona editora/divulgadora de l’obra (vegeu Programari d’autors múltiples).

Els drets ¶

Els drets d’explotació reservats exclusivament a l’autor/a d’un programa d’ordinador són els de realitzar els actes següents:

La reproducció total o parcial: la còpia, a través de qualsevol mitjà i en qualsevol forma, sigui permanent o transitòria

La distribució pública: la transmissió del programa a terceres persones, mitjançant la venda, el lloguer o qualsevol altra forma. La doctrina entén que aquest dret inclou la comunicació pública, per exemple, la publicació de l’obra en un servidor accessible des d’Internet.

Transformació: “traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació del programa».

La llei estableix alguns límits a aquests drets. Són els següents:

Límit temporal: la durada dels drets és, en general, la de la vida del seu autor/a més setanta anys o cinquanta anys d’ençà de la publicació per a una obra empresarial.

Límits aplicables a la persona usuària legítima (és a dir, qui en té dret d’ús):

Reproduir, transformar i corregir errors, però només en la mesura necessària per fer servir el programa efímera per a l’ús.

Realitzar una còpia de seguretat.

Analitzar el programa, però només mentre es fa servir i per obtenir-ne informació amb finalitats d’interoperabilitat (i amb subjecció a certes condicions).

Cessió de drets ¶

La persona titular original pot cedir els drets a terceres persones mitjançant contracte de cessió (o llicència exclusiva) subjecte a diferents condicions lliurement pactades. Aquí entren en joc les llicències de programari i, en particular, les llicències lliures, (per més detall, vegeu Llicències de programari lliure: una mirada general).

Formes de protecció ¶

La LPI estableix diverses mesures de protecció d’aquests drets que inclouen accions administratives, civils (fins i tot sol·licitar mesures cautelars) i penals. La tutela civil inclou accions per infracció dels esmentats drets d’autoria i la LPI prohibeix també la posada en circulació de còpies il·legals, la possessió d’aquestes còpies amb finalitats comercials o la posada en circulació o possessió de mitjans específicament destinats a facilitar la supressió o neutralització de dispositius tècnics de protecció del programari (art. 102).

Els drets d’autoria són també protegits pel Dret Penal (vegeu Aspectes penals del programari lliure). Així, el Codi Penal castiga (art. 270 i altres) la reproducció, plagi, distribució i comunicació pública amb afany de lucre i sense autorització dels corresponents titulars de les obres protegides amb drets d’autoria. Així mateix, prohibeix la importació, exportació i emmagatzemament de còpies il·legals i la fabricació de mitjans específicament destinats a facilitar la supressió o neutralització de dispositius tècnics de protecció (del tipus Digital Rights Management – DRM - com el CSS, les claus d’accés, sistema de registre, etc.) [Vegeu article sobre programari lliure i DRM] [Actualitzar a 2006]

Per tenir i exercir aquests drets, no cal el registre del programari al Registre General de la Propietat Intel·lectual, però haver-ho fet ofereix una presumpció (iuris tantum) d’autoria a favor de la persona sol·licitant del registre.