Programari d’autors múltiples¶
Un dels temes importants en relació a la protecció legal del programari és determinar qui és l’autor i qui és el titular dels drets del programari. Això pot ser més complicat de determinar quan hi ha més d’un autor en el desenvolupament d’un programa, amb o sense col·laboració entre ells.
Identificació de l’autor¶
Identificar l’autor i el titular es important per vàries raons:
És necessari per establir l’avís de titularitat (“copyright notice”): © Titular, Any. No és obligatori fixar aquest avís a l’obra, però identifica el titular del copyright (drets d’autor) en el programa. El titular no és necessàriament l’autor original.
El titular és la persona que decideix la divulgació de l’obra i les condicions de distribució: en el cas del programari lliure vol dir l’elecció de la llicència de distribució; GPL, BSD, Apache, OSL, etc.
El titular és l’única persona que pot denunciar legítimament la infracció dels drets d’autor sobre el programa. (la “legitimació activa”).
El titular és l’única persona que pot consentir a modificar la llicència, per exemple si algú el contacta per demanar que el programa o una part estigui sota un altre llicència.
En el cas que una persona vulgui reclamar per haver patit danys causats pel programa, per exemple perquè el programa infringeix els seus drets o perquè el denunciant és un usuari que hagués sofert danys causats per un error en el programa, caldrà identificar els responsables de la infracció o de l’error. En molts casos, serà el titular del programa.
Perquè l’autor té uns drets morals que, encara que d’importància molt relativa en relació amb el programari, podrien exercir per protegir la seva reputació.
Context¶
En el context del programari lliure, són poques les vegades en què una sola persona és l’únic autor: hi ha programes creats en equip (d’investigació, de grups d’amics), programes desenvolupats dins del treball per diversos companys de feina (no tots assalariats), programes desenvolupats sota la tutela d’un professor (tesi o projecte de fi de carrera) i, sobretot en el context del programari lliure, programes creats en col·laboració amb persones gairebé desconegudes, sota (o no) la supervisió d’un líder de projecte. En aquests casos, no sempre es pot dir que tots els qui han participat en el desenvolupament són autors en igualtat de condicions.
Un altre factor que pot afectar el tema de la titularitat és la manera de divulgar el programa. Pot ser divulgat de maneres diferents:
directament per l’autor o grup d’autors
per un projecte o fundació (per exemple la “Apache Foundation”)
per la persona que supervisa i coordina els esforços de la comunitat (el líder del projecte lliure)
per l’empresa on treballen els autors “naturals”
En aquests casos, la llei preveu diverses figures per tractar de determinar l’autor i la titularitat dels drets d’explotació, que desafortunadament no sempre corresponen a la realitat del programari lliure. Aquestes són l’obra col·lectiva i l’obra en col·laboració i, indirectament, l’obra composta i/o derivada.
Obres col·lectives¶
Segons la LPI, una obra col.lectiva és (amb parsing):
la creada per iniciativa i sota la coordinació d’una persona natural o jurídica que l’edita i divulga sota el seu nom i
està constituïda pel conjunt d’aportacions de diferents autors, la contribució personal de cada un dels autors es fon en una creació única i autònoma, per la que ha estat concebuda
sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol d’ells un dret sobre el conjunt de l’obra realitzada.
Remarquem que l’obra final en el seu conjunt és una obra separada i diferent (autònoma) de cada un dels elements que la componen.
Tret de pacte contrari; és a dir, un acord escrit entre els autors de les aportacions i l’editor / distribuïdor, el titular dels drets d’explotació d’un programari que es considera «obra col·lectiva» és “la persona natural o jurídica que l’edita i la distribueix sota el seu nom”. Remarquem que els “autors” són els que aporten parts, i poden ser i són titulars dels drets sobre les seves aportacions i explotar-les per la seva part, però el titular dels drets de l’obra completa és l’editor.
Per exemple, en el cas de un programa coordinat dins d’un projecte Apache, es podria considerar la Fundació Apache com l’editor i titular dels drets, segons el seu rol en la coordinació del projecte. Això no impedeix que la Fundació exigeixi que cada contribuïdor firmi una cessió de drets a la Fundació, per a més seguretat legal. Un altre exemple podria ser un grup d’investigació universitària, en què l’investigador principal empleat de la universitat iniciï el projecte i coordini la tasca dels seus companys de feina, i el resultat el publiqui la universitat. En aquest cas, la universitat podria argumentar que és titular dels drets del programari com una obra col·lectiva.
La figura de «l’obra col·lectiva” sorgeix del món de l’editorial, on els editors supervisen i coordinen antologies, col·leccions, diccionaris, enciclopèdies, etc. Desafortunadament, no tots els projectes de programari de tipus “col·lectiu” compleixen fàcilment amb tots els criteris. Algunes característiques principals o criteris per identificar una obra com a col·lectiva són:
El resultat final és més que la suma de les parts, és una creació nova i independent. Serà el cas de components individuals creats per diverses persones com a parts d’una obra més gran. No seria necessàriament el cas d’un programa compost de diversos components, cada un dels quals - amb autor diferent - té una funció “reutilitzable” .
Si les aportacions són creades per ser integrades a l’obra final. Si la intenció i el propòsit del desenvolupament és la creació específica d’un programa “gran” (l’obra final), llavors és més probable que es consideri una obra col·lectiva. Però la doctrina legal ha acceptat que no cal que cada component hagi estat creat especialment per al projecte; es podran incorporar alguns components o elements ja existents.
Un criteri essencial és la existència de la coordinació i divulgació per una persona (editor) i la publicació de l’obra sota el seu nom. Definir unes instruccions inicials o les especificacions del programa normalment no serà suficient per establir aquest nivell de coordinació. L’editor haurà de contribuir amb la part de feina que fa que el resultat final es consideri alguna cosa més que la suma de les parts. Aquesta dimensió “vertical” de les relacions entre autors i editor és important, independentment de si es pot o no distingir les contribucions, i si es poden explotar per separat
Un altre indici, sense ser determinant, de la creació d’una obra col·lectiva és la intenció escrita, per l’editor i els autors d’aportacions, de crear una obra col·lectiva. No obstant, no es podrà maquillar una obra en col·laboració o composta com una obra col·lectiva perquè l’editor es beneficiï dels drets d’explotació, sobretot si hi ha una relació desigual o de dependència entre els autors d’aportacions i aquest.
Comentaris
La LPI atribueix els drets d’explotació i l’autoria del programari a l’editor/divulgador, per tant en l’avís d’autoria no figuraran els autors dels components, ni tindran drets morals en relació amb l’obra. Això no impedeix que l’editor pugui reconèixer als autors i incloure els seus noms en l’avís de copyright.
Encara que els autors de les aportacions siguin titulars dels drets sobre els mateixos, si es tracta d’una aportació a una obra col·lectiva, no podran explotar l’aportació en detriment o perjudici de l’obra col·lectiva.
Obres en col·laboració¶
L’altra figura d’obra amb autors múltiples prevista en la LPI és «l’obra en col·laboració”: una obra que sigui resultat unitari de la col·laboració entre diversos autors.
Es tracta, per tant, d’una obra creada entre “parelles”, sense coordinador ni distribuïdor. A diferència de l’obra col·lectiva, en la que els autors d’aportacions no tenen drets en el resultat final, els drets sobre aquesta obra en col·laboració seran propietat comunitària i correspondran a tots els participants en la proporció que determinin. Si no pacten res (la majoria de les vegades), s’assumeix una igualtat de participació sota el concepte de comunitat de béns. L’avís d’autoria, per exemple, hauria d’incloure el nom de tots els coautors. Per distribuir i modificar l’obra es necessita el consentiment de tots els coautors. A més, excepte pacte contrari, els coautors podran explotar separadament les seves aportacions, excepte si aquesta explotació causa perjudici a l’explotació comuna.
Un exemple d’una obra en col·laboració seria el resultat dels treballs d’un grup d’investigació on no hi ha cap coordinació ni difusió per part d’una persona o entitat central, hi ha una difusió conjunta dels resultats per part de tots els membres del grup.
No cal que les contribucions siguin identificables ni iguals ni subjectes a una explotació independent. El criteri principal per a distingir una obra en col·laboració és l’absència de la figura de l’editor, que inicia, coordina i distribueix el treball. La relació entre els autors es basa en un alt grau de col·laboració horitzontal entre ells, independentment de si es poden o no diferenciar les contribucions, i si es poden explotar per separat. També en aquest cas, una intenció escrita signada pels autors de crear una obra en col·laboració serà un altre indici (i recomanable, per a establir les condicions de divulgació i distribució, el repartiment de qualsevol benefici, i els mecanismes de decisió en relació amb el programari).
Comentaris
De manera similar a l’obra col·lectiva, l’aportació d’idees i simples comentaris o la correcció d’errors normalment no serà suficient per a crear un vincle de coautoria en relació amb l’obra. Una obra creada per la combinació de diversos components sense cap mena de col·laboració entre els autors originals serà una obra composta (vegeu a continuació). L’absència de relació entre autors, i de la figura de “l’editor” és el que diferencia aquesta figura de les anteriors. Quan d’aquesta obra composta es modifiqui alguna de les obres que la componen, el resultat serà també una obra derivada de la mateixa.
Obres compostes¶
Incloem aquesta categoria d’obra en la secció d’autors múltiples, perquè l’obra composta pot implicar molts autors; un o més autors per component. L’obra composta és una obra nova formada per diverses obres independents preexistents, incorporades per la seva reproducció o la seva transformació. En l’obra composta, és important ressaltar la falta de relació de col·laboració o coordinació (que no implica falta de comunicació) entre els autors dels components i l’autor de l’obra composta.
Els drets de l’obra composta són de l’autor de la mateixa, sense perjudici de la necessitat d’obtenir la suficient autorització dels titulars dels drets de cada component (autorització per reproduir, distribuir i, potser, transformar).
Notem que aquesta situació està molt més a prop de molts dels projecte complexos de programari lliure (originaris) que incorporen components d’altres autors, i per sobre de tot les “solucions” completes de programari lliure que incorporen programes complets (SO, BBDD, ERPs, compiladors, etc.) d’altres projectes lliures. Exemples d’obres compostes són les diferents distribucions de GNU/Linux o Free/Net/OpenBSD, encara que puguin tenir característiques d’obres col·lectives ja que molts tenen un coordinador principal i es distribueixen sota un altre nom (Debian, per exemple, el distribueix Software in the Public Interest).
Implicacions en el context del programari lliure¶
Per a crear una obra composta, el seu autor necessita comptar amb l’autorització dels titulars de les obres preexistents que integren l’obra composta.
Si es tracta simplement de copiar components i usar-los dintre d’una arquitectura més complexa, necessitarà una autorització de reproducció (i de distribució, si després es distribuirà l’obra composta). Pensem, per exemple, en distribucions que inclouen l’ANT, el Tomcat, el servidor Apache o el JRE de Sun. Qualsevol llicència lliure concedeix aquests drets, la majoria sense condicions.
Si es tracta de modificar els components preexistents, llavors el desenvolupador haurà de tenir també els drets de transformació atorgats pels seus autors (el dret a crear una obra derivada). En aquest cas, es tractarà no només d’una obra composta sinó també d’una obra derivada dels components en qüestió. Qualsevol llicència lliure també concedeix el dret de modificació, encara que moltes vegades inclouen condicions sobre la redistribució. Per exemple, si algun dels components està sota llicència de tipus copyleft (GPL, Sleepycat i altres) llavors la redistribució de l’obra composta haurà de respectar les condicions de copyleft: mantenir la mateixa llicència en la distribució final. (Vegeu Treballar amb programari preexistent: les obres derivades).
A l’hora de redistribuir l’obra composta, les condicions en les llicències sobre els components hauran de ser compatibles amb la llicència de distribució final - es poden integrar components sota llicència permissiva (BSD, MIT) amb components sota llicència GPL (el resultat es distribuirà sota llicència GPL), no es podran agregar components sota llicències MPL, OSL, CPL (o qualsevol altra llicència incompatible amb la GPL) perquè la llicència de distribució incompliria amb les obligacions de la llicència GPL. (Vegeu Incompatibilitats de llicència).
Obres “empresarials”¶
Finalment, comentarem breument que també existeix el cas del programari creat dintre del marc de l’empresa, per treballadors assalariats i no assalariats (autònoms, becaris, consultors d’altres empreses, etc.): és un altre grup heterogeni d’autors.
La llei estableix que el resultat del treball dels empleats és de l’empresa, en el sentit que l’empresa és titular dels drets sobre el mateix. Excepte pacte contrari, no és el cas per als autònoms i els becaris. Si l’empresa vol adquirir drets d’explotació “amplis” sobre aquestes aportacions, haurà d’exigir que aquestes persones signin una cessió de drets a l’empresa. D’altra banda, l’empresa podrà establir les condicions perquè l’obra es consideri una obra col·lectiva (iniciativa, coordinació, divulgació) però això no impedirà que els autors no assalariats d’aportacions puguin explotar per la seva banda el seu propi treball sense perjudicar l’obra completa (per exemple el projecte de fi de carrera, o el d’un becari, desenvolupat dins de l’empresa).
Conclusions¶
Ens quedem amb les preguntes: què passa quan no es compleixen algunes d’aquests criteris? Per exemple, quan tenim un coordinador d’equip (obra col·lectiva?), que reuneix en un sol programa diversos components lliures aliens (obra composta?), supervisa el desenvolupament d’alguns mòduls en particular (obra col·lectiva?), i rep contribucions de tercers que no hagin col·laborat amb els altres autors sinó que hagin col·laborat amb el coordinador (obra en col·laboració?). Cada cas s’haurà de decidir en funció de les circumstàncies. Afortunadament, en realitat no és sempre tan difícil determinar si una obra és col·lectiva, en col·laboració o simplement una obra composta.
L’interessant del programari lliure és que la llicència fixa totes les relacions legals entre els participants de l’obra, contràriament al que passa en el món “propietari” (ja sigui en l’àmbit del programari, editorial, audiovisual, etc.), les llicències lliures exigeixen d’una banda el reconeixement com autor i d’altra banda concedeix els drets necessaris per a integrar el programa en qualsevol tipus d’obra (col·laboració, col·lectiva, composta): la llicència ho fa tot.