Introducció a les patents

Resum de patents

Continguts

Què és una patent? Què es pot patentar? Com s’obté una patent? Explotació de la patent Diferències amb els drets d’autor en relació amb el programari

Què és una patent?

Una patent és un dret de propietat industrial exclusiu concedit en relació amb una invenció. La patent impedeix que tercers produeixin, comercialitzin, usin, distribueixin o venguin la invenció sense l’autorització del titular. L’objectiu del règim legal de les patents és fomentar la invenció, oferint als inventors un monopoli sobre l’explotació de les seves invencions, com a contrapartida de la publicació dels detalls de les mateixes, perquè uns altres puguin conèixer-les, crear nous productes i invencions basades en elles, i/o explotar-les amb el consentiment de l’inventor (pagant una llicència).

La patent ofereix una protecció territorial i protegeix la invenció únicament en el país on s’ha concedit. La protecció és limitada en el temps també, normalment per a un període de 20 anys, passat aquest temps qualsevol pot explotar la invenció.

Què es pot patentar?

Les invencions patentables són productes o procediments (mètodes per a fer una cosa) que compleixen les següents condicions:

Han de ser noves: no formen part de “l’Estat de la Tècnica” (és a dir, bàsicament qualsevol informació ja existent i publicada en el moment de la sol·licitud). Han de ser resultat d’una activitat inventiva. És a dir, que no sigui obvi per a algú que és expert en la matèria (sense ser un geni!). Han de tenir una aplicació industrial. Inclou tots els sectors de l’economia fins i tot l’agricultura i la informàtica.

S’exclouen de la patentabilitat certs resultats del treball humà, com poden ser:

Els descobriments científics i mètodes matemàtics Obres literàries o artístiques Els mètodes per a realitzar activitats mentals, per a jocs o activitats econòmic-comercials, i els programes d’ordinador. La presentació de la informació

Així mateix, s’exclouen invencions que la seva publicació o explotació sigui contrària a l’ordre públic o als bons costums.

En relació amb els programes d’ordinadors l’exclusió es limita al “programa d’ordinador en si mateix”; això deixa la porta oberta a la patentabilitat de programes d’ordinador que poden considerar-se alguna cosa més que una sèrie d’instruccions informàtiques, programes amb un “efecte tècnic” [Veure article específic sobre el tema ].

Com s’obté una patent?

Per obtenir una patent, cal sol·licitar-la davant la corresponent oficina de patents (n’hi ha una a cada país i a Munic hi ha l’Oficina de Patents pels països membres del Conveni Europeu de Patents - més ampli que la Unió Europea). Cada oficina té una relació de taxes per a aquest tràmit i qualsevol altre relacionat amb la patent.

La sol·licitud ha de descriure la invenció i el seu context, amb diagrames i plànols, etc., i inclou les “reivindicacions”: la llista de productes i/o processos que es pretenen protegir. Encara que la descripció pugui ser més àmplia i general que les reivindicacions, és important ressaltar que són aquestes les que estan subjectes a la patent.

Després l’Oficina de Patents revisa la sol·licitud, investiga els criteris de patentabilitat (novetat, activitat inventiva, aplicació industrial) i, en cas de satisfer-los (en la seva opinió), publica la sol·licitud per a obtenir comentaris o objeccions de tercers. Si no n’hi ha, després d’un cert període, l’oficina en qüestió concedeix la patent.

Normalment, la patent és concedida per una oficina nacional o l’Europea. En últim cas, la patent concedida és un “portfoli” de patents nacionals: qualsevol procediment legal en relació amb ella serà dirimit davant els tribunals del país on s’hagi produït la infracció o on es vol invalidar la patent (la Unió Europea té plans per a crear un tribunal únic a nivell europeu per a aquestes patents “europees”).

Es pot sol·licitar la patent per a més d’un país, utilitzant un procediment internacional gestionat per la OMPI (Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual) que permet amb un sol document sol·licitar la protecció de la patent en diversos països.

Explotació de la patent

Una vegada concedida, l’inventor té el monopoli d’explotació del producte o procés protegit. Pot realitzar aquesta explotació per si mateix o autoritzar a tercers fer-ho en lloc seu, de manera exclusiva o no, amb una llicència de patent. Així mateix, la patent és un títol de propietat, per tant l’inventor podrà cedir (vendre) la patent a un tercer. En certes condicions, l’inventor haurà d’atorgar una llicència obligatòria.

Diferències amb els drets d’autor en relació amb el programari

Els drets d’autor i una patent sobre un programa d’ordinador (en la mesura que s’accepti la patentabilitat d’un programa i és concedeixi una patent) són diferents en relació amb “l’objecte” protegit, els criteris i procediments a satisfer per a obtenir la protecció, i l’abast d’aquesta protecció. La taula següent resumeix les diferències essencials:

Patents Drets d’autor
Objecte de la protecció Una invenció per la que se sol·licita, generalment, una manera d’implementar una idea, la funcionalitat del programari. El codi (font i objecte) i la seva documentació (vegeu Protecció del programari mitjançant els drets d’autor)
Criteris Novetat + Activitat inventiva + Aplicació Industrial A més, el subjecte de la patent no ha de ser “matèria exclosa”, que inclou els programes d’ordinador “en si”. Un mínim d’originalitat Expressió de l’obra per qualsevol mitjà
Procediments Sol·licitud de patent davant l’oficina corresponent (territorial) Cap: obtenció automàtica dels drets
Drets concedits

El dret d’impedir que un altra persona exploti la invenció patentada.

Sota el concepte d’explotar, s’inclouen diversos actes com la fabricació, l’ús, la comercialització i la importació.

Els drets morals. Vegeu Qui és l’autor i el titular d’un programa?

Els drets patrimonials: el dret exclusiu a realitzar o autoritzar la còpia, la modificació i la distribució del programari. Com que qualsevol “ús” d’un programari implica la seva còpia (quan s’instal·la, quan s’executa en RAM) els drets d’autor també cobreixen “l’ús” del programa.

Límits

Únicament vàlida en el país de concessió

Vigència fins a 20 anys des de la sol·licitud.

Protegits en tot el món (gairebé). Durada “limitada” a la vida de l’autor més 70 anys, o 50 anys des de la seva divulgació lícita (per a programari empresarial).

Com veiem les patents i els drets d’autor intervenen en àrees comunes, en la mesura que ambdós “drets” impedeixen que tercers copiïn, modifiquin o distribueixen programari. No obstant això, en contrast amb els drets d’autor, el monopoli de la patent s’estén a la implantació d’idees; el qual no permetria, per exemple, la reenginyeria d’un procés informàtic o l’ús d’interfícies patentades.

Avís legal