Aspectes penals del programari lliure

La infracció dels drets d’autor pot ser considerada, en alguns casos, un delicte sancionat pel Codi Penal, el qual col·loquialment i incorrectament es diu “pirateria” (i que és realment una activitat barbàrica practicada a alta mar).

Sota el Dret de la Propietat Intel·lectual la còpia, la modificació i la distribució d’un programa sense l’autorització del seu titular - i la distribució d’instruments per a neutralitzar dispositius de “protecció” de programes (com les claus d’activació o accés) - es consideren infraccions dels drets d’autor. Aquest control està reforçat pel dret penal que, de manera resumida, considera aquestes activitats com delictes si es realitzen amb fins de lucre i en perjudici del titular, sancionats pel Codi Penal. Ho expliquem breument a continuació.

Aquests delictes inclourien, entre altres coses, la falsificació, la distribució de programes i de “cracks” i claus a través d’internet, o la instal·lació de còpies múltiples d’un mateix programa sense tenir el nombre corresponent de llicències.

Disposicions legals

El Codi Penal sanciona, amb una pena de presó de sis mesos a dos anys o de multa, diverses activitats relacionades amb el programari (entre altres coses, perquè inclouen “obres literàries, artístiques o científiques”).

L’article 270 (1) castiga a

“qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercers, reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra (un programa ) [...] o la seva transformació […] fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris”.

És important notar que l’activitat ha de ser amb ànim de lucre i en perjudici de tercers, els quals són conceptes desenvolupats per la jurisprudència. Encara que una posició (més optimista?) manté que s’entén com un “benefici econòmic” i no com un estalvi, la qüestió no és pacífica. Si més no cobrirà la venda de còpies de programari a través d’internet.

Les mateixes sancions s’apliquen:

A qui intencionadament importi, exporti o emmagatzemi exemplars de programari (i altres obres) sense la referida autorització. [Art. 270(2)]

i

A la fabricació, posada en circulació i tinença de qualsevol mitjà específicament destinat a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que s’hagi utilitzat per a protegir programes d’ordinador (i altres obres) [Art. 270 (3)].

Això inclourà, per exemple, la creació, distribució o tinença de “cracks” que permetin eliminar les limitacions que protegeixen les versions d’avaluació d’alguns programes.

Aquestes penes s’augmenten, entre altres casos, si el culpable pertanyés a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que tingués com a finalitat la realització d’activitats infractores de drets de propietat. Aquesta disposició apunta a les organitzacions tipus “top manta” i xarxes de distribució massiva de còpies il·legals. Afortunadament una “hackparty” per exemple, potencialment inclosa en aquesta definició, podria evitar la qualificació perquè la seva finalitat no és la infracció de drets d’autor.

És important notar que aquests delictes es poden perseguir d’ofici: no cal que el titular denunciï l’activitat il·lícita. Els poders públics (la guàrdia civil) estan començant a actuar contra les pràctiques infractores dels drets d’autor, per les pressions que les agrupacions de titulars de drets estan exercint. Sobretot la BSA (Business Software Alliance), en el context del programari.

Els articles 273 i 274 també castiguen respectivament les infraccions de patents i de marques amb “fins industrials o comercials” (per exemple, la venda a través d’Internet de programari que infringeixi una patent), sota certes condicions.

Programari lliure i el dret penal

Des de la perspectiva dels titulars de programari lliure, el dret penal sembla irrellevant: com que les seves llicències concedeixen amplis drets de còpia, modificació i distribució, els usuaris compten amb el consentiment necessari per a realitzar les activitats sancionades.

Tot i així, les llicències lliures contenen condicions, per exemple les de copyleft, l’incompliment de les quals resol (finalitza) la llicència i per consegüent retira l’autorització de còpia, modificació i distribució. Un titular podria denunciar penalment a qualsevol que realitzi activitats amb ànim de lucre incomplint aquestes condicions (per exemple la venda de programari lliure sota GPL sense atribució d’autoria i sense posar el codi font a disposició del destinatari).

Fins ara aquesta no ha estat la manera d’obligar als tercers perquè compleixin amb les condicions de copyleft. El més usual és que rebin un correu electrònic explicant la infracció i exigint que es compleixi dintre de cert termini. No obstant això, un titular tindrà a la seva disposició la possibilitat de sol·licitar que s’iniciï un procediment penal.

D’altra banda, existeix la possibilitat que alguns programes de programari lliure siguin considerats com “un mitjà específicament destinat a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que s’hagi utilitzat per a protegir programes d’ordinador o qualsevol de les altres obres”. Per exemple, considerem el cas del sistema “CSS”, un sistema de protecció (suposat) de la reproducció dels DVD. El programa DeCSS, creat per “DVD Jon” per permetre la reproducció dels DVD en sistemes Linux, podria considerar-se com un mitjà de supressió d’aquesta protecció.

Així mateix, nous sistemes de “gestió” dels drets d’autor (els DRM, Digital Rights Management) es comercialitzen per a controlar el que fa un usuari amb diferents programes i, sobretot, diferents obres com pel·lícules o música, en el seu ordinador. Cada sistema DRM té una forma de protecció (contra la supressió), però no es poden usar en entorns lliures ja que la possibilitat d’accedir al codi font del sistema operatiu permetria eludir aquests controls.

Conclusions

El Codi Penal no està redactat tenint en compte les característiques i “sistemes” de programari lliure; al contrari, s’ha dictat d’acord amb les necessitats de la indústria del programari i els continguts propietaris. Un usuari de programari lliure i “consumidor” de continguts lliures no s’ha de preocupar per la còpia i redistribució, àdhuc massiva i per fins comercials d’aquestes obres; sempre que compleixi amb les (poques) condicions de la llicència corresponent.

Avís legal