Aspectes legals de la prestació de serveis basats en programari lliure i la seva distribució

A l’hora de triar programari per crear una solució informàtica per a usuaris finals (clients interns o externs), hi ha cada vegada més opcions per recomanar i integrar components de programari lliure. Aquests programes ofereixen prestacions de qualitat a tots els nivells dintre del “stack” informàtic, des de sistemes operatius, comunicacions, bases de dades, servidors d’aplicacions i webs fins a aplicacions clients com els ERP, gestió documental, navegadors i correu electrònic.

Tot i així en considerar programes lliures per aquestes solucions, poden sorgir diverses preguntes relacionades amb els aspectes legals d’aquests projectes i la gestió de la seva propietat intel·lectual, com ara:

  • Es poden utilitzar components sota una llicència o un altra per a aquest client?
  • Es poden integrar aquests components o aquells altres?
  • Haurem d’alliberar (o publicar) el resultat de les nostres labors si distribuïm la solució a un tercer?
  • Quines són les obligacions relatives al codi que s’imposen com a conseqüència d’utilitzar programari lliure (per exemple la seva publicació)?
  • Quin és l’abast de l’efecte anomenat “copyleft” quant a desenvolupaments basats en programari lliure?
  • Quines responsabilitats tenen eventualment els integradors i distribuïdors de programari lliure davant de tercers?

Estratègia de llicència

Un primer factor legal que s’ha de tenir en compte és l’adequació de les llicències lliures que cobreixen els components implicats en la “solució” amb l’objectiu del servei prestat i el model de negoci del prestador. Algunes llicències de tipus copyleft, com la GPL, requereixen que qualsevol programa que incorpori (i, discutiblement, utilitzi) components sota aquestes llicències, s’hagi de distribuir també sota llicència lliure; normalment la mateixa. Per tant, el prestador de serveis haurà de distribuir la seva “solució” al client sota la GPL (el que no li impedeix cobrar pel servei, el que no pot fer és cedir la “solució” al client sota una llicència amb termes propietaris), proporcionant-li el codi font de l’aplicació (o accés al mateix).

Altres llicències són més permissives (com ara la BSD, la MIT, etc.) i permeten integrar components amb aquestes llicències en programes més grans i distribuir el resultat final sota llicència propietària.

És aconsellable avaluar quin tipus de llicència és més adequada al contracte o servei que es vol oferir i seleccionar i integrar components lliures en funció de la llicència final. O, al contrari, adaptar el model de negoci i els contractes amb clients a l’ús de programari lliure com a base del servei prestat. De la mateixa manera, un consultor ha de tenir en compte la perspectiva del seu client i considerar la llicència que és més adequada amb els propòsits i plans del seu client. (Vegeu Selecció d’una llicència).

Integració de components

Si la solució integra diferents programes de programari lliure, una consideració important serà la manera d’interactuar entre aquests components i les conseqüències a nivell de llicències. Encara que un usuari final no hagi de preocupar-se a l’hora d’integrar diferents programes lliures, una persona que vulgui distribuir un programa a tercers ha d’esbrinar si les condicions sobre la redistribució dels components lliures entre en conflicte entre ells, un concepte que s’anomena incompatibilitat entre llicències.

Per exemple, la llicència GPL és incompatible amb una sèrie de llicències de codi obert (com la MPL, la CPL, etc.) i no es podrà proveir a un client una solució que integri, a nivell de codi, components sota aquestes llicències ja que les restriccions de la MPL violarien les condicions de redistribució de la GPL. Aquest problema de conflicte normalment no sorgeix.

Per tant un altre aspecte a tenir en compte és la selecció de components i considerar com s’integren i es distribueixen a tercers per evitar qualsevol conflicte entre llicències. (Vegeu Incompatibilitats de llicència).

Respecte les condicions de les llicències en la distribució

En cas de realitzar un desenvolupament basat en programari lliure per a un o més clients, el proveïdor del programa haurà de respectar les condicions de la llicència a l’hora de distribuir el codi. Serà important sobretot esbrinar l’abast de qualsevol obligació de proveir accés al codi font. Més d’un 75% dels projectes de programari lliure es distribueixen sota llicències amb copyleft (forta, com la GPL, o més suau, com la LGPL o la MPL) i requereixen que el client final accedeixi al codi font dels components lliures integrats en la solució i, en cas de la GPL, al codi font dels nous desenvolupaments i altres programes que s’integren amb els components sota aquesta llicència. L’arquitectura de l’aplicació afectarà aquesta obligació, ja que hi ha maneres de comunicar-se “a distància” amb components sota GPL de manera que es puguin evitar les obligacions de copyleft.

Per exemple, no perquè s’utilitzi GNU/Linux (programari GPL) com a sistema operatiu (S.O.) s’haurà de distribuir sota llicència GPL qualsevol aplicació que s’executi sobre aquest S.O. No obstant això, si s’han d’integrar drivers, llibreries o altres mòduls dins del nucli (kernel) d’aquest S.O., llavors s’haurà de considerar curosament com es realitza la distribució.

A nivell més pràctic, s’haurà de verificar també que els avisos d’autoria i de llicència siguin correctes en els components de tercers i en els nous desenvolupaments del projecte, i incloure les llicències necessàries en el paquet distribuït entre d’altres coses.

Un altre tema important a l’hora de proporcionar serveis i/o distribuir solucions basades en programari lliure és la qüestió de les garanties que s’ofereixin. Encara que la qüestió no és pacífica, el marc legal espanyol (i no necessàriament l’americà) obliga a qualsevol proveïdor d’un producte o servei a prestar algunes garanties relatives al producte o servei i respondre davant determinats tipus de danys. Així mateix, limita la validesa dels “disclaimers” (limitacions de garanties del tipus “aquest producte es lliure TAL QUAL”, sense cap garantia) molt freqüents en les llicències de programari (ja sigui propietari o lliure). (Vegeu Garanties i responsabilitats legals).

Conclusions

L’ús de programari lliure en la prestació de serveis informàtics per a tercers obre una nova sèrie de dubtes respecte als seus aspectes legals i té impacte en el model de negoci i els seus processos. Els drets atorgats i les obligacions contingudes en les llicències podria obligar o incentivar a canviar de model de negoci i els contractes de serveis associats amb ell.

En particular, la gestió de la propietat intel·lectual en aquest context és un factor de qualitat en la prestació del servei, i s’ha de cuidar tant com les decisions tecnològiques o comercials implicades en el servei. Es recomana llegir els articles enllaçats en el text i els altres articles d’aquesta secció per a obtenir més informació sobre els temes aquí esmentats.

Avís legal