PMF: Preguntes més frequents sobre aspectes legals del programari lliure

Introducció

Com es defineix la titularitat d’un programa desenvolupat per vàries persones?

La llei contempla diferents maneres de definir programes creats per vàries empreses. Aquestes són obres en col·laboració i obres col·lectives.

Quina diferència hi ha entre copyleft moderat i copyleft robust?

  • El copyleft robust obliga a distribuir l’obre original, qualsevol obra derivada d’ella mateixa i qualsevol obra que la inclogui, amb la mateixa llicència que l’obre original. La GPL és un exemple de llicència que implementa el copyleft robust.

  • El copyleft moderat permet redistribuir l’obre original com a part d’una obra més gran amb llicència diferent, sempre que la part formada per l’obre original mantingui la seva llicència. Les llicències MPL, OSL i altres implementen el copyleft moderat.

En un projecte quins elements estan protegits pels drets d’autor?

Els drets d’autor protegeixen els següents elements, sempre que tinguin un nivell suficient de creativitat o originalitat (un nivell bastant baix):

  • El codi font del programa

  • El codi objecte del programa

  • Les icones, gràfics i imatges del programa o inclosos en el programa

  • Qualsevol documentació relativa al programa (documentació preparatòria, els dissenys, els manuals d’instal·lació o d’usuari, les captures de pantalla, etc.)

  • Els “guions” o «scripts» de compilació i instal·lació

  • Versions successives d’un programa

  • Programes “derivats” del programa original

Hi ha diferents tipus de titulars?

S’han de diferenciar algunes coses:

  • Titular original: normalment l’autor del programa

  • Titular derivat: qui té tots els drets d’explotació cedits, també anomenat titular cessionari.

Els drets d’explotació poden cedir-se per separat, i per tant una persona pot ser titular dels drets de distribució mentre que el titular original manté els drets de reproducció i modificació. En aquest cas podem distingir entre:

  • Titular a títol exclusiu d’un o més drets: L’autor cedeix en exclusiva alguns (o tots) els drets d’explotació de l’obra: reproducció, modificació, distribució, etc. Aquesta persona o entitat podrà explotar en exclusiva el programa.

  • Titular no exclusiu de certs drets: Aquest és el cas d’un llicenciatari o usuari legítim, que tindrà els drets d’instal·lació, execució, modificació, etc.

Qui és el titular d’un programa creat per una empresa?

L’empresari, o l’empresa, és considerat per la llei autor i titular dels drets d’explotació quan la persona natural que crea el programa és un empleat de l’empresa i actua en l’exercici de les seves funcions d’empleat (excepte pacte entre empleat i empresari que digui el contrari).

Qui és el titular d’un programa desenvolupat dintre del marc de la investigació universitària?

En l’absència d’un marc contractual clar i implementat, sorgeixen diversos problemes d’anàlisi legal en relació amb els drets sobre desenvolupaments universitaris.

  • Com a regla general, l’autor inicial i titular és la persona que desenvolupa el programa (escriu el codi), normalment l’estudiant/doctorand.

  • Si un professor ha participat significativament en el desenvolupament, podrà ser considerat coautor amb l’estudiant/doctorand. Aquesta participació haurà d’anar més enllà que uns comentaris o orientacions sobre l’estudi i la programació.

  • Si el projecte es desenvolupa dins d’un marc empresarial, l’empresa voldrà adquirir certs drets, o tots, sobre l’obra que “ha pagat”. Si l’empresa ha supervisat el desenvolupament (juntament amb el professor, potser) i publica el codi sota el seu nom, per exemple en un producte per a un client, llavors podria considerar-se com l’editor d’una obra col·lectiva, amb els corresponents drets d’explotació.

  • Si el professor és empleat o funcionari de la universitat, la titularitat de les obres realitzades per ell dintre del marc del seu treball docent seran de la universitat, excepte pacte contrari.

  • Si la universitat vol exercir els drets d’explotació en relació amb l’obra, per exemple per a publicar-la o cedir drets sobre ella a tercers, hauria d’obtenir legítimament una cessió de drets dels titulars originals (estudiant, professor, empresa!) o almenys signar un acord de coautoria, segons cada cas.

Per tant, en absència d’acords adequats i una normativa correcta (universitària) sobre la matèria, la situació no és gens clara!

Qui és titular d’un programa?

Tècnicament, no s’hauria de parlar de titular d’un programa, sinó del propietari o titular d’un o dels drets sobre el programa: algú que per una raó o altra gaudeix d’un dret de propietat intel·lectual sobre el programa.

Aquest concepte és important perquè varies persones poden ser “titulars” de drets diferents, com s’explica a continuació:

  • El titular original d’un programa normalment és l’autor, és a dir, la persona o grup de persones naturals que creen el programa: els programadors (vegeu Programari d’autors múltiples). Pel que fa a programari, hi ha un cas particular: el programa creat per un treballador assalariat durant i amb motiu de la seva relació laboral amb un empresa. Llavors el titular d’aquest programa és l’empresa.

  • Després, si l’autor cedeix de manera exclusiva tots els drets (els d’explotació) a un altra persona llavors es considera aquesta el nou “propietari” del programa: el titular “derivat” d’un o més dels drets.

Quines diferències legals hi ha entre una llibreria i un programa?

No hi ha diferència. Segons la definició legal un programa d’ordinador és: «una seqüència d’instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directa o indirectament, en un sistema informàtic per a realitzar una funció o una tasca».

La definició de llibreria coincideix amb la definició de programa d’ordinador: gaudeix de la mateixa protecció legal.

Quines obligacions tinc si utilitzo un programa sota llicència GPL?

Què he de tenir en compte si utilitzo un programa sota llicència GPL.

Si ets un usuari final, fins i tot si modifiques un programa lliure, no tens cap obligació substancial: pots copiar, modificar i distribuir el programa internament, i instal·lar-lo en tants ordinadors com vulguis.

Si utilitzes programari lliure distribuït sota una llicència permissiva (BSD, MIT), per exemple en un desenvolupament per a tercers, tampoc tens moltes obligacions quan modifiques o distribueixes. Les obligacions que tens són:

  • mantenir els avisos d’autoria (copyright notices)

  • proveir les garanties obligatòries per llei (aquestes no es poden evitar o limitar en la llicència sobre el programari o en el contracte amb el client).

Si el programari que utilitzes té llicència GPL, llavors qualsevol desenvolupament teu que l’incorpori serà considerat una obra derivada del programa original i estarà afectat pel copyleft: hauràs de distribuir el programa final sota la mateixa llicència GPL. A més, hauràs de:

  • Mantenir tots els avisos d’autoria (copyright notices) dels autors originals

  • Indicar quines són les teves modificacions (si modifiques el codi inicial) i la seva data

  • Distribuir el codi font juntament amb els binaris (codi objecte) o oferir accés al codi font durant el termini de 3 anys

  • Oferir el codi a qualsevol persona gratis i sota la GPL (sense obligació de publicació; és a dir, si t’ho demanen)

  • Distribuir qualsevol “script” utilitzat en (o per) la compilació del programa… perquè el receptor pugui tornar a compilar el programari des del codi font.

Què passa amb els vincles dinàmics i estàtics i la GPL/LGPL?

Normalment, l’efecte copyleft o reciprocitat de la GPL afecta únicament a obres derivades de l’obra original sota aquesta llicència. Però la llicència inclou sota el copyleft també «obres que contenen el programa».

Al voltant d’aquest tema s’ha creat un debat intens sobre fins on arriba la GPL en situacions de barreja de codi. La discussió més forta s’ha centrat en un concepte comú en informàtica: la vinculació entre dos programes (linking). S’ha argumentat que la separació entre el que és afectat pel copyleft i no (és a dir, el que és una obra derivada i no) se situa en la diferència entre un vincle estàtic i un vincle dinàmic.

El debat és el següent:

Quan integres un mòdul en un programa amb un vincle estàtic, el que es fa és compilar el mòdul amb el programa, el mòdul forma part de l’executable i es distribueix amb el programa. En aquest cas, has creat una obra derivada del mòdul i el programa sencer s’ha de distribuir sota la llicència GPL. Fins ara, ningú discuteixi això.

En canvi, quan utilitzes un mòdul de programari amb una crida per vincle dinàmic, llavors el mòdul no s’agrega al binari en el moment de la compilació sinó que s’activa en la interpretació. És clar que el mòdul haurà d’estar present en l’ordinador on s’instal·la el programa, però pot distribuir-se juntament amb el programa final o obtenir-se de manera separada. En aquest cas:

  • Un grup al·lega que el programa no és una obra derivada del mòdul perquè no el modifica. Només utilitza les funcions del mòdul de manera independent . Fins i tot podria utilitzar un altre mòdul, lliure o propietari, que tingui la mateixa interfície i compleixi les mateixes funcions. A més, si s’utilitza una API (no protegida pels drets d’autor) per a la comunicació entre programa i mòdul, la API podrà estar afectada pel copyleft, però el programa no.

  • Un altre grup, entre ells la FSF, al·lega que per a cridar el mòdul, has d’usar funcions i elements que li són propis (headers, variables, estructura de dades) i per tant has creat una obra basada en el mòdul (una obra derivada) que s’ha de distribuir sota la GPL. A més, quan s’executa el programa, s’ajunten els dos components en una sola obra.

S’ha de remarcar que la LGPL permet vincles entre un programa propietari (o no GPL) amb llibreries sota aquesta llicència. El grup (a) argumenta que és per a permetre vincles estàtics, mentre que el grup (b) argumenta que és per a permetre vincles dinàmics. Des de la perspectiva legal, hi ha dos comentaris a fer:

  • Primer, el test de vincle estàtic/dinàmic no és necessàriament un criteri que utilitzarà un tribunal (encara que a la pràctica podrà fer-ho!). Als Estats Units, la majoria de tribunals federals utilitzen el test d’Extreure, Filtrar, Comparar (veure la PMF sobre obra derivada). Encara que no hi hagi jurisprudència sobre el tema a Espanya, el text de la Llei de la Propietat Intel·lectual defineix (en diversos llocs) l’obra derivada com una modificació de l’obra original. Llavors el test haurà de considerar el grau de modificació del mòdul sota GPL, i no com està vinculat amb altres programes. A Anglaterra tampoc hi ha casos sobre el tema, però és probable que un jutge apliqui un test similar al de la còpia: una obra podrà ser derivada d’una altra primitiva si s’aprofiten masses de les competències, accions i judici (capacitat de decisió) invertides en l’obra original.

  • La GPL declara que es refereix únicament als actes exclusius sota drets d’autor (còpia, modificació, distribució), i per tant només pot estendre’s a còpies del programa o a les seves obres derivades (modificacions). No obstant això, com hem comentat a la PMF sobre reciprocitat, les obligacions de copyleft s’estenen a obres que contenen el programa (no només a obres derivades del programa), el qual podrà estendre l’efecte a obres compostes, amb vincles dinàmics entre programa i mòdul sota GPL. Això contradiu no solament altres paràgrafs de la GPL sinó també el dret d’autor americà, el qual no permet a l’autor controlar altres obres que no siguin les originals i derivades.

Què puc fer amb el programari lliure?

Qualsevol llicència de programari lliure atorga als usuaris els drets de:

  • instal·lar i executar el programa

  • copiar-lo

  • modificar-lo

  • redistribuir el programa i qualsevol modificació realitzada

Aquestes «llibertats» inclouen l’ús particular i comercial, la modificació i distribució sense condicions dintre de la mateixa organització.

Segons la llicència lliure que utilitzis, una redistribució s’haurà de realitzar sota certes condicions.

Si el programa s’ha llicenciat sota una llicència «permissiva» (de tipus BSD o MIT), generalment no hi ha condicions sobre la redistribució. Si el programa s’ha llicenciat amb llicència GPL o amb una llicència amb copyleft, llavors quan redistribueixes el programari has de fer-ho sota la mateixa llicència, i oferir al destinatari el codi font (o accés al mateix). Això assegura que el programa quedi «lliure» i no pugui ser «privatitzat».

Algunes llicències (com la LGPL o la MPL) permeten agregar i/o vincular codi nou o de tercers al codi original i distribuir el conjunt sota una llicència nova (propietària o lliure). No obstant això, la part original s’haurà d’oferir sota la llicència original, i normalment amb el codi font. És una forma de copyleft parcial.

En tots els casos, però, cal llegir bé la llicència!

Què vol dir ser autor d’un programa?

Generalment, significa ser la persona o grup de persones naturals que creen el programa. Hi ha figures especials pels casos d’autors múltiples (obra en col·laboració, obra col·lectiva) i per programes creats dins d’una empresa.

La figura d’autor inclou el programador que escriu el codi del programa i el dissenyador del programa (arquitecte) sempre que les seves contribucions hagin estat significatives. No inclou a les persones que realitzen proves i notifiquen errors del programa ni a la persona que hagi establert les especificacions del mateix, per incloure aquestes persones han de participar activament en el desenvolupament. Què és el copyleft

Copyleft: Forma de cessió de drets de propietat intel·lectual, dins del marc de les llicències anomenades lliures, que autoritza el lliure ús, còpia, modificació, comunicació pública i distribució d’una obra, i en particular un programa d’ordinador, amb la obligació que tota redistribució es faci en les mateixes condicions de llicència en que es va rebre. Aquest dret quan s’aplica a programes d’ordinador, inclou el dret d’accés al codi font.

Què és el “Domini públic”?

Una obra pertany al domini públic quan vencen els terminis de durada dels drets i aquests s’extingeixen. Això permet a qualsevol utilitzar l’obra.

Encara que la situació no ha estat aclarida en l’àmbit del programari, es considera que un autor/titular podria “cedir” unilateralment una obra al domini públic (el procomú), renunciant als seus drets patrimonials d’explotació (els morals, no). Aquesta cessió legalment és molt diferent d’una llicència de programari lliure, amb les quals els autors mantenen els seus drets originals. És cert que les llicències permissives (BSD, MIT) poden tenir un efecte similar al domini públic perquè, de manera resumida, permeten qualsevol ús del programa en qüestió. Aquesta cessió o dedicació al domini públic té antecedents legals més sòlits en l’àmbit del Dret de Copyright a Anglaterra, USA i Austràlia.

Llicències

Com es protegeix legalment una obra que és una modificació d’una obra ja existent?

Un programa que és una modificació d’un altre programa es diu que és una obra derivada.

Si té algun nivell d’originalitat, serà protegit pels drets d’autor com qualsevol altra obra (programari).

Per fer aquesta modificació es requereix l’autorització del titular originari (per exemple, sota una llicència lliure).

L’autor de la modificació serà “titular” dels drets de l’obra derivada i pot explotar-los subjecte a les condicions imposades per l’autorització de l’autor original (per exemple sota condicions de copyleft, si l’obra derivada es vol distribuir ha de ser sota la mateixa llicència que l’obra original).

De vegades és difícil determinar quan un programa és una obra derivada d’una altra obra. Alguns casos possibles: si s’integra com una llibreria al seu codi objecte i es distribueix com un únic codi, o si és una obra nova independent però relacionada amb enllaços (o un altre tipus de comunicació).

Quina diferència hi ha entre copyleft moderat i copyleft robust?

  • El copyleft robust obliga a distribuir l’obre original, qualsevol obra derivada d’ella mateixa i qualsevol obra que la inclogui, amb la mateixa llicència que l’obre original. La GPL és un exemple de llicència que implementa el copyleft robust.

  • El copyleft moderat permet redistribuir l’obre original com a part d’una obra més gran amb llicència diferent, sempre que la part formada per l’obre original mantingui la seva llicència. Les llicències MPL, OSL i altres implementen el copyleft moderat.

Puc utilitzar un programa sota GPL en un desenvolupament propietari per a client?

La llicència GPL és una llicència lliure de tipus copyleft, el seu objectiu és mantenir lliure un programari ja distribuït amb aquesta llicència. És a dir, en relació amb un programa original obtingut sota llicència GPL (diguem codi A), si el redistribueixes o si el modifiques per a crear un nou programa codi C (per al client) i distribueixes C, llavors generalment la GPL t’obliga a aplicar la mateixa llicència a tot el programa distribuït. No pots lliurar-lo al client sota una llicència propietària.

Aquest és l’efecte recíproc (o víric) de la GPL i fa pensar que el programari amb llicència GPL sigui incompatible amb un desenvolupament propietari per a un client. Si es vol distribuir un desenvolupament amb una llicència propietària, generalment no es pot utilitzar codi amb llicència GPL. (Aquesta restricció només s’aplica si hi ha distribució del codi C. Per tant, un usuari final que no hagi de distribuir el nou programa, per exemple, un desenvolupador d’una empresa usuària pot integrar i modificar un programa sota llicència GPL, en el seu codi (propietari o no) sense cap restricció).

Tot i així, l’expressió utilitzar programari amb copyleft necessita precisions. Si ens fixem en el cas anterior del programa C, C serà la barreja del codi original A sota GPL i codi nou B teu (o de tercers) per a crear una millora o adaptació de A/B, o per a implementar les funcionalitats d’A en el programa client: C=A+B. L’efecte real del copyleft dependrà de la naturalesa del que hem anomenat mescla (el que representem amb el signe “+”).

En casos d’ús d’un programa sota GPL en un desenvolupament propietari, hi ha generalment tres casos:

  • Modifiques A: Modifiques el programa GPL A amb adaptacions B, per a crear un nou programa C. En aquest cas, tot el desenvolupament ha de distribuir-se sota la GPL i no pot llicenciar-se de manera propietària a tercers. Exemple: modificar un element d’un programa sota GPL perquè s’adapti a un nou xip, entorn d’execucions, base de dades o servidor.

  • Integres A: Integres el codi A sota GPL amb el codi B per a obtenir el programa final C. Si la integració es realitza per via enllaços estàtics, els mòduls es compilen junts i això té les mateixes conseqüències que el cas (1). Exemple: utilitzar un mòdul de codi o una llibreria sota GPL en el teu desenvolupament per a agregar funcionalitats (per exemple, integrar iptables per un firewall). La situació és menys clara quan els mòduls es relacionen per via enllaços dinàmics o altres tipus de interrelacions, quan no es compila el codi A en el programa. Hi ha molta polèmica sobre aquest tema, podeu trobar més informació a la PMF sobre obres derivades.

  • Afegeixes a A: Utilitzes el programa A sota GPL com un component «separable» de C. B utilitza A de manera independent: A i B seran autònoms però relacionats. En aquest cas, el programa original A s’ha de redistribuir sota GPL (o A i B si es distribueixen junts com un sol programa). El teu desenvolupament personal B pot distribuir-se per separat sota la llicència que vulguis. Exemple: Mambo es distribueix sota GPL, però els templates o els mòduls realitzats per a instal·lar-se com interfície d’usuari o funcionalitats addicionals no han de distribuir-se necessàriament sota aquesta llicència. La integració la realitza l’usuari final. Així mateix, per a instal·lar Mambo també s’ha d’instal·lar MySQL i PHP, que també poden distribuir-se juntament amb el teu desenvolupament propietari (template, mòdul, component). Des del punt de vista legal, la reciprocitat del copyleft (casos 1 i 2) s’aplicarà quan C es consideri una obra derivada. I quan es distribueixi o publiqui. Llavors, cal entendre:
    • Què és una obra derivada (i diferenciar-la d’una obra col·lectiva o composta)

    • Quan s’ha de considerar que el teu desenvolupament és una obra derivada o una obra que conté un programa sota llicència GPL.

    • Què significa distribuir o publicar un programa?. Es recomana llegir les PMF de GNU sobre la seva interpretació (no vinculant, però bastant persuasiva) de la GPL.

Alternatives

Potser al client no li molesti rebre codi sota la llicència GPL! Serà usuari final, i no voldrà redistribuir el teu treball. Tens obligació de distribuir el programa sota la llicència GPL a qualsevol tercer… si coneix la seva existència i t’ho demana.

El client pot contractar-te sota un contracte de prestació de serveis (work made for hire, en el dret dels USA). En aquest cas, segons els pactes del contracte en qüestió, qualsevol desenvolupament “propietari” que realitzis pot ser seu i pots integrar tot el codi GPL que vulguis. El codi final serà sota GPL, però com usuari final (sense distribució) les obligacions de copyleft no s’activen.

Quines diferències legals hi ha entre una llibreria i un programa?

No hi ha diferència. Segons la Llei de la Propietat Intel·lectual un programa és: «una seqüència d’instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directa o indirectament, en un sistema informàtic per a realitzar una funció o una tasca».

Una llibreria s’ajusta també a aquesta definició. Per tant no hi ha diferències, un programa i una llibreria gaudeixen de la mateixa protecció legal.

Quines garanties i responsabilitats he d’assumir en un programa lliure?

Si integro un programa lliure en un programa per a un client i aquest programa té errors (per exemple els problemes de seguretat en PHP-Nuke ), em podrien exigir garanties o puc limitar la meva responsabilitat?

Sí, et podrien exigir garanties, i sí, podries limitar la teva responsabilitat en certa manera. Dependrà

  • de l’error i les seves conseqüències

  • del contingut de la llicència i

  • de la naturalesa del client.

D’immediat, tindries l’obligació de reparar qualsevol error o substituir el programari defectuós i podries ser responsable davant del client per danys i perjudicis si sabies que hi havia un error o vas ser negligent en relació al problema (p.ex. no vas esbrinar res sobre el programa en qüestió). Excepte responsabilitats per dol, en ambdós casos podries limitar les teves obligacions davant d’un client empresarial (però no davant d’un consumidor) sempre que les limitacions no siguin abusives o injustes (o de mala fe). Què és el copyleft

Copyleft: Forma de cessió de drets de propietat intel·lectual, dins del marc de les llicències anomenades lliures, que autoritza el lliure ús, còpia, modificació, comunicació pública i distribució d’una obra, i en particular un programa d’ordinador, amb la obligació que tota redistribució es faci en les mateixes condicions de llicència en que es va rebre. Aquest dret quan s’aplica a programes d’ordinador, inclou el dret d’accés al codi font.

Patents-Marques-Secrets

Com es protegeix legalment una obra que és una modificació d’una obra ja existent?

Un programa que és una modificació d’un altre programa es diu que és una obra derivada.

Si té algun nivell d’originalitat, serà protegit pels drets d’autor com qualsevol altra obra (programari).

Per fer aquesta modificació es requereix l’autorització del titular originari (per exemple, sota una llicència lliure).

L’autor de la modificació serà “titular” dels drets de l’obra derivada i pot explotar-los subjecte a les condicions imposades per l’autorització de l’autor original (per exemple sota condicions de copyleft, si l’obra derivada es vol distribuir ha de ser sota la mateixa llicència que l’obra original).

De vegades és difícil determinar quan un programa és una obra derivada d’una altra obra. Alguns casos possibles: si s’integra com una llibreria al seu codi objecte i es distribueix com un únic codi, o si és una obra nova independent però relacionada amb enllaços (o un altre tipus de comunicació).

Drets d’autor

Com es protegeix legalment una obra que és una modificació d’una obra ja existent?

Un programa que és una modificació d’un altre programa es diu que és una obra derivada.

Si té algun nivell d’originalitat, serà protegit pels drets d’autor com qualsevol altra obra (programari).

Per fer aquesta modificació es requereix l’autorització del titular originari (per exemple, sota una llicència lliure).

L’autor de la modificació serà “titular” dels drets de l’obra derivada i pot explotar-los subjecte a les condicions imposades per l’autorització de l’autor original (per exemple sota condicions de copyleft, si l’obra derivada es vol distribuir ha de ser sota la mateixa llicència que l’obra original).

De vegades és difícil determinar quan un programa és una obra derivada d’una altra obra. Alguns casos possibles: si s’integra com una llibreria al seu codi objecte i es distribueix com un únic codi, o si és una obra nova independent però relacionada amb enllaços (o un altre tipus de comunicació).

Quina diferència hi ha entre copyleft moderat i copyleft robust?

  • El copyleft robust obliga a distribuir l’obre original, qualsevol obra derivada d’ella mateixa i qualsevol obra que la inclogui, amb la mateixa llicència que l’obre original. La GPL és un exemple de llicència que implementa el copyleft robust.

  • El copyleft moderat permet redistribuir l’obre original com a part d’una obra més gran amb llicència diferent, sempre que la part formada per l’obre original mantingui la seva llicència. Les llicències MPL, OSL i altres implementen el copyleft moderat.

Què és el què protegeixen els drets d’autor com a “programa d’ordinador”?

Què protegeixen els dret d’autor d’un programa d’ordinador?

La protecció de la Llei de la Propietat Intel·lectual abasta els “programes d’ordinador”, que es defineixen com “tota seqüència d’instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directa o indirectament, en un sistema informàtic per a realitzar una funció o una tasca o per a obtenir un resultat determinat, qualsevol que sigui la seva forma d’expressió i fixació.” Aquesta definició inclou, per tant :

  • Sistemes operatius, programes “estàndards” d’ús general, programes desenvolupats a mida

  • Llibreries i altres components de programari, scripts, servlets, Java Beans, Stored Procedures, motors de bases de dades, (però no el contingut de les mateixes), etc.

  • Entorns de desenvolupament (“IDE”s, per exemple el JDK de Sun, .NET de MSFT) i d’execució (runtime engines)

  • Instruccions incorporades en els xips

  • Programes que suporten les xarxes de telecomunicacions (routers, switches, servidors, etc.).

  • Scripts o instruccions que defineixen l’estructura d’una base de dades.

En relació amb ells, el concepte legal de “programari” inclou:

  • El seu codi font

  • El seu codi objecte

Encara que no sigui pròpiament “programari”, Espanya atorga una protecció equivalent a la documentació preparatòria i de disseny (sempre que estigui expressada en paper o a l’ordinador): per exemple diagrames UML, diagrames de flux… Aquesta documentació també gaudirà de la seva pròpia protecció per la LPI com a obra literària o gràfica. Comentaris

  • No es protegeixen les idees i principis que hi ha darrere d’un programa, fins i tot els que serveixen de fonament a les seves interfícies. Això permet la reenginyeria d’un programa, o la creació paral·lela de programes amb funcionalitats similars i/o interoperables.

  • Els continguts i l’estructura d’una base de dades, en la mesura que no inclouen “instruccions”, no es consideren programes d’ordinador, no obstant això gaudeixen d’una protecció general (si són originals) i específica (dret sui generis sobre BBDD). Veure: Bases de dades

Tots els programes estan protegits pels drets d’autor?

En principi sí, però la llei no protegeix totes les categories d’obres. Pel que fa al programari aquestes són:

  • Les no originals (no compleixen amb el criteri d’originalitat)

  • Les que són de domini públic (per haver vençut el termini de protecció – poc probable en el món del programari) i, discutiblement, les que el seu titular ha cedit tots els drets al “procomú” (el Commons, en dret anglosaxó, aquest terme és el que s’utilitza a les llicències de continguts “Creative Commons”).

Tampoc es protegeixen les idees i principis en els que es basa un programa.