Llicències de programari

Introducció

Hem vist que el programari queda protegit pels drets d’autor (vegeu Protecció del programari mitjançant els drets d’autor); la llei reserva de manera exclusiva als titulars d’un programa (normalment els seus autors) el dret de realitzar o autoritzar les accions de còpia, modificació i distribució del programari. Un tercer que vulgui utilitzar un programa (i per tant instal·lar-lo i executar-lo) necessitarà l’autorització del titular, amb o sense el corresponent pagament d’una regalia (més conegut com royalties, usant la paraula anglesa). Aquesta autorització es diu “llicència” que és bàsicament el contracte que permet a aquest usuari “utilitzar” el programari en qüestió d’acord amb les condicions del contracte.

Llavors una llicència és un contracte entre:

el llicenciant: l’autor o titular dels drets d’autor en un programa (p.ex. Sun Microsystems Inc. en relació amb el sistema operatiu Solaris) i el llicenciatari: qui vol utilitzar el programa; on el primer permet al segon realitzar alguns dels “actes reservats per llei”.

Elements bàsics de la llicència

Normalment, totes les llicències de programari permeten la instal·lació del programari a l’ordinador de l’usuari i la seva execució (el que tècnicament implica realitzar una còpia del mateix). Més enllà d’aquests drets bàsics i necessaris, es pot llicenciar el programari de diverses maneres, segons les condicions establertes a la llicència. Aquestes condicions inclouen una sèrie d’obligacions que vincularan l’usuari/llicenciatari:

En una llicència propietària, aquestes obligacions solen incloure la prohibició de la còpia, modificació i distribució del programa. En les llicències lliures, se sol obligar a l’usuari a mantenir els avisos d’autoria (copyright notices). En les llicències lliures amb copyleft, s’obliga al llicenciatari que redistribueixi el programa (o qualsevol programa derivat d’ell) fer-ho únicament sota la mateixa llicència i oferint el codi font (o accés al mateix).

Finalment, el llicenciant s’aprofita de la llicència per a (intentar) denegar qualsevol garantia, com per exemple en relació amb la titularitat del programari, la seva qualitat i les seves funcionalitats, i limitar la seva responsabilitat cap a l’usuari i tercers per danys i perjudicis (vegeu Garanties i responsabilitats legals).

Quina diferència hi ha entre una llicència lliure i una llicència propietària?

Una llicència de programari propietària (sovint anomenat “EULA” - End User Licence Agrement) generalment permet a l’usuari instal·lar i executar el programa en un sol equip, i prohibeix la seva còpia, modificació i distribució/redistribució. Si respecta la llei, també permet a l’usuari realitzar un còpia de resguard (seguretat) per si tingués problemes amb la còpia original.

D’altra banda, una llicència de programari lliure ha de respectar les 4 llibertats enunciades per la Free Software Foundation; l’usuari / llicenciatari ha de gaudir de:

la llibertat d’executar el programa la llibertat d’estudiar el programa i adaptar-lo a les seves necessitats (modificar-lo) la llibertat de distribuir-lo la llibertat de millorar-lo i distribuir les millores.

Això es tradueix, en termes de contracte de llicència, a donar a l’usuari els drets de còpia, modificació i distribució/redistribució del programa i del codi del mateix. Ressaltem que són justament els actes prohibits per les llicències propietàries.

Pel que fa a garanties i limitacions de responsabilitats, les llicències propietàries i lliures no es diferencien molt, totes dues tracten de minimitzar qualsevol obligació i risc per als autors i titulars llicenciataris.

Contracte o només autorització?

Diverses persones del món anglosaxó, la FSF en particular, argumenten que la llicència de programari lliure no és un contracte sinó una autorització. Per això la GPL diu que “no cal acceptar la llicència per a utilitzar un programa”, i així s’evita el problema de saber si la llicència de programari lliure és un “contracte” vàlid. Qualsevol violació d’aquesta autorització no seria una violació contractual, sinó simplement una violació de drets d’autor. Tot i així, per cedir drets als usuaris, o imposar obligacions sobre ells que van més enllà dels drets reservats per la Llei de la Propietat Intel·lectual (per exemple, les limitacions de garanties), es necessitaria la formalització d’un contracte i l’acceptació per part de l’usuari.

Avís legal