Secrets i programari lliure

A més de la protecció per drets d’autor, patents i marques, el titular d’un programa d’ordinador pot protegir-lo pel “secret industrial”.

Concepte

Per secret industrial podríem entendre tota aquella informació, incloses les fórmules, models, compilacions, biblioteques, programes, mecanismes, mètodes, tècniques o processos, que:

tinguin un valor econòmic independent, actual o potencial, no estigui en el domini públic ni a la disposició de tercers que puguin obtenir un benefici del seu coneixement o divulgació, i siguin resultat d’uns esforços que raonablement s’han de mantenir en secret (per exemple, la imposició d’obligacions de confidencialitat).

Els secrets empresarials, aleshores, contindran aquella informació que doni a l’empresari un avantatge competitiu respecte als seus competidors.

Pel que fa al programari, el secret podrà cobrir el codi font, la informació que contingui el “know-how” de l’empresa respecte d’aquest programari (documents, metodologies, especificacions, etc.) o tècniques de desenvolupament o venda. Els programes d’ordinador mantinguts en secret (i, per tant, qualificables de secret empresarial) poden ser protegits per les normes de competència deslleial que reprimeixen la violació de secrets. Sovint, aquests programes d’ordinador que es mantenen en secret (programari propietari) solen contenir empremtes digitals que no són més que instruccions redundants en el codi per a tenir, més endavant, una prova de l’accés al secret en un possible judici.

Les obligacions de mantenir el secret formen part de la relació laboral entre empleat i ocupador (sovint reforçat per pactes explícits de confidencialitat) i poden establir-se per contracte entre tercers (client/proveïdor o consultor, investigador/universitat, etc.), sovint conegut pel seu abreujament en anglès “NDA” (Non Disclosure Agreement).

Drets

L’empresari tindrà dret d’impedir que qualsevol tercer que obtingui el secret per mitjans il·lícits usi el secret en benefici seu. No obstant això, el dret del titular del secret no és exclusiu: qui adquireix el secret amb el seu propi esforç actua correctament. Tercers poden aprendre el secret per mitjans lícits, per la revelació involuntària de la informació, o pels seus propis esforços d’investigació, sempre que aquesta no sigui contrària a les normes de correcció i bons usos mercantils. Això dependrà del mitjà que s’utilitza per adquirir el coneixement.

En el context del programari, “contrari als bons usos mercantils” serà l’adquisició per part del programador del coneixement sobre el secret, per mitjans il·legítims o la il·legítima comunicació o la utilització de tal coneixement, encara que la seva adquisició fos irreprotxable. Els supòsits poden ser molts: espionatge industrial, aprofitament de tractes precontractuals, adquisició del secret per mitjà d’empleats del titular, etc. En aquest cas, serà el jutge qui, a la vista de les circumstàncies concurrents, haurà de valorar si hi ha hagut o no infracció de les normes de correcció i bons usos mercantils.

Secrets i programari lliure

La naturalesa oberta i l’accés al codi font dels programes de programari lliure i sovint la publicació oberta dels documents tècnics i diagrames dels projectes lliures, fan que el concepte de “secret industrial” sigui contrari al concepte de llibertat tal com es concep en el moviment de programari lliure. Allí no regeixen obligacions de secret.

No obstant això, aquest entorn no és lliure ni d’empreses, les quals poden voler protegir els seus secrets, ni de contractes de confidencialitat. D’una banda, diversos contribuïdors de programari lliure són empreses, o empleats d’empreses subjectes a obligacions de confidencialitat. D’altra banda, l’avantatge competitiu de les empreses que presten serveis basats en programari lliure sol residir en els seus coneixements i “know-how” sobre els programes que suporta, i aquest “know-how” sovint està protegit per obligacions i contractes de confidencialitat (en contractes d’implementació de programari lliure, de serveis de suport, etc.).

Per tant, tot i desenvolupar, alliberar i treballar amb programari lliure, un no s’allibera dels secrets industrials.

Possibles fonts de risc en aquest àmbit són les següents:

La participació en un projecte lliure d’un desenvolupador (investigador, empleat, etc.) que està subjecte a obligacions de confidencialitat. La seva participació en el projecte (contribucions de codi, publicació de mètodes o dissenys) podria violar aquestes obligacions, fins i tot involuntàriament. És el que al·lega SCO en la seva querella contra IBM, en relació amb secrets “en” el codi de la seva versió d’UNIX, que les dues empreses havien compartit en un projecte d’investigació. S’al·lega que treballadors d’aquest projecte van passar informació confidencial als que treballaven a la unitat “Linux” de IBM. La publicació a Internet (portal del projecte, fòrum o xat públic) del know-how d’una empresa per un empleat (o altres que tinguin accés legítim al mateix, com per exemple un client o els seus empleats).

Conclusions

En un entorn on el codi font de programes d’ordinador, “font d’avantatge competitiu en el món del programari empresarial“, està a disposició de tothom, les empreses que tracten d’establir una posició en el mercat poden utilitzar el dret de secrets per protegir la contrapart del codi; el know-how. D’altra banda, projectes que inclouen com a participants empreses i els seus empleats (o universitats i els seus investigadors), haurien d’assegurar-se que qualsevol contribució està lliure d’obligacions de confidencialitat.

Avís legal