Programari lliure per usuaris finals¶
Sembla que la pirateria de programari és cada vegada més freqüent. La Business Software Alliance estima que el sector ha sofert unes pèrdues de 600 milions d’euros durant el 2005. Aquesta “pirateria”, com s’anomena, consisteix en la còpia i distribució de programes d’ordinador (i música i pel·lícules, etc.) sense el consentiment dels titulars, entre altres coses per la falsificació, la distribució de programes i de “cracks” i claus a través d’internet, o per la instal·lació de múltiples còpies d’un mateix programa sense tenir el nombre corresponent de llicències.
El marc legal¶
Aquesta situació sorgeix perquè el marc legal (de la propietat intel·lectual, és a dir els “drets d’autor”) concedeixen a l’autor i titular d’un programa el dret exclusiu de controlar la seva explotació : la còpia, la modificació i la distribució en particular. Això és fonamental per al programari, ja que per a instal·lar i executar un programa és necessari copiar-lo. Sota el Dret de la Propietat Intel·lectual llavors, la còpia, modificació i distribució d’un programa sense l’autorització del seu titular - i la distribució d’instruments per a neutralitzar dispositius de “protecció” de programes (com les claus d’activació o accés) - es consideren infraccions dels drets d’autor. Aquest control està reforçat pel dret penal que, de manera resumida, considera aquestes activitats com delictes si es realitzen amb fins de lucre i en perjudici del titular, sancionats pel Codi Penal (Art. 270 i altres).
No obstant això, és innecessari: existeixen tot un seguit de programes (d’escriptori, empresarial, multimèdia, etc.) la còpia dels quals i distribució és lliure. Aquestes activitats han estat expressament autoritzades pels seus autors o titulars que no demandaran als usuaris si distribueixen noves còpies: al contrari, els inciten a fer-ho i els hi agraeixen. Es tracta del programari lliure.
Programari propietari i programari lliure¶
El programari lliure (definició segons la GNU) es diferencia del programari “propietari” pels drets que tenen els usuaris. Un usuari legítim de programari propietari tindrà normalment el dret d’instal·lar el programa en el seu ordinador (un únic solament) i usar el programa. Qualsevol còpia (excepte una còpia de seguretat), modificació i/o distribució d’aquesta còpia no està autoritzada i per tant serà, en la majoria dels casos, il·legal.
Davant d’això, els titulars de programari lliure concedeixen, a través de la “llicència lliure”, uns drets amplis per a usar i explotar un programa. Els drets d’explotació són els drets de realitzar:
La reproducció (copiar)
La modificació
La distribució
Així mateix, els usuaris han de tenir accés al codi font del programari, per si volen estudiar el programa i/o modificar-lo.
Activitats lícites¶
Per tant, un usuari de programari lliure pot, entre altres coses:
Descarregar el programa i instal·lar-lo al seu ordinador
Usar-lo per a qualsevol fi
Copiar la seva versió del programa en un CDROM o DVD i distribuir-lo a tercers (amics, companys de treball, empreses, etc.)
Tornar “a penjar” el programa a internet, per a distribuir-lo a través de la xarxa
Vendre el programari. Sempre que trobi un comprador, ja que el programa està a internet per a la seva descàrrega gratuïta.
Modificar el codi i distribuir aquestes modificacions de la mateixa manera
Incorporar el programa en altres programes, per fer programes més sofisticats o adaptats a les seves necessitats.
Llicències de programari lliure¶
Les llicències de programari lliure no són totes iguals, però totes ofereixen els drets esmentats. Les més conegudes són la GPL (llicència “copyleft”) que, per exemple, cobreix el sistema operatiu GNU/Linux; la BSD i l”Apache (llicències permissives o “acadèmiques”) que cobreixen els sistemes operatius FreeBSD i NetBSD d’una banda i el servidor d’internet “Apache” per l’altre; i la LGPL i la MPL (llicències “híbrides”) que cobreixen OpenOffice.org i els diferents programes Mozilla (Firefox, Thunderbird, etc.) entre d’altres. (Vegeu Un passeig per les llicències lliures).
Les variacions entre les llicències afecten sobretot la redistribució del programari. Bàsicament, les llicències imposen dues condicions fonamentals sobre la redistribució:
mantenir els avisos d’autor i
el disclaimer de garanties i responsabilitats.
Després, depenent de la llicència, poden imposar altres obligacions quant al règim de llicència i l’accés al codi font (el copyleft), l’ús de marques, l’atribució als autors originals o la manera de redistribuir el programa. El copyleft, concepte fonamental per al moviment de programari lliure i de codi obert, es comenta en més detall a Llicències de programari lliure: una mirada general.
Aquestes condicions normalment no importaran a l’usuari final que no sol modificar o redistribuir els seus programes. Un usuari final sofisticat (empresarial, administració pública) que sí modifica i redistribueix programari (dintre de l’organització, per exemple) ha de pensar que hi ha alguns aspectes legals que podrien afectar-lo, els comentem en un altra secció.
Garanties i responsabilitats¶
D’acord amb la seva naturalesa gratuïta (en la majoria dels casos), es proporciona el programari lliure sense garanties i amb límits quant a la possibilitat d’exigir responsabilitats al proveïdor en cas de danys, en la mesura permesa pel marc legal. Aquest últim acotament és important ja que, en aquest context, el marc legal europeu de la protecció dels consumidors i dels usuaris els protegeix contra pactes abusius a les llicències. En particular, obligaria als proveïdors de programari a concedir algunes garanties (de títol, del funcionament correcte del programari, etc.) i podria invalidar parcial o totalment les limitacions de garanties i responsabilitats segons els casos (per exemple, en cas de dol o negligència, i davant de consumidors).
Altres formes de protecció: les patents¶
Una nota final sobre les patents. Una patent és potencialment un altra forma de tenir drets sobre el programari i controlar el seu ús. Les patents de programari, sempre que siguin vàlides, podrien condicionar o prohibir l’ús del programari lliure, fins i tot pels usuaris finals. Potser al titular d’una patent no li interessa (per raons financeres) atacar els projectes de programari lliure, sobretot els petits. Un usuari final, com una gran empresa o una organització pública, és un blanc més interessant si aquest titular volgués exercir els seus drets i obtenir indemnitzacions. Afortunadament, de moment la validesa d’aquestes patents és discutible dintre del marc legal europeu, tot i els intents de crear una nova legislació sobre el tema. A EEUU on les patents de programari tenen més validesa legal, la situació és tal que s’ha hagut de parar alguns projectes o desenvolupaments. (Vegeu Patents i programari lliure).