Marques i programari lliure¶
Les marques (registrades) són una eina legal que protegeix tant als creadors com els distribuïdors i usuaris de programari lliure. D’una banda, els creadors de programari lliure poden mantenir la seva reputació com a proveïdors de programari de qualitat, identificar el seu programari i saber quan aquest ha estat modificat per tercers. Per altre banda els distribuïdors i altres intermediaris poden, amb autorització del titular, usar la marca per identificar el programari que distribueixen o implementen, i aprofitar-se de la reputació de la mateixa. Finalment, la figura de la marca és una manera de garantir a l’usuari final l’origen i la qualitat del programari.
Les marques¶
Una “marca” és un signe distintiu que identifica un producte o un servei. Pot ser denominativa (paraules), o gràfica o una combinació de les dues. Penseu en els noms MySQL, OpenOffice i Apache. Les marques s’utilitzen per a garantir als usuaris d’un programari el seu origen (la persona que l’ha fet o l’empresa que el distribueix: Novell, Mozilla Foundation, …) o el seu contingut (inclou programari Apache) i evitar confusió amb altres productes del mercat, sobretot perquè tercers no puguin aprofitar-se de la reputació de la marca per a vendre els seus productes. Per tant, una marca identifica, distingeix i ressalta el valor d’un producte.
El dret de marques concedeix al titular de la marca registrada o notòria (com Coca Cola®) un monopoli d’ús d’aquest signe distintiu en “el mercat”, en relació a productes i categories de productes (per exemple programari, serveis de programació …). Per tant, tercers no poden utilitzar aquest signe distintiu en la distribució de productes que cauen dintre de la mateixa categoria o similar.
El titular de la marca pot atorgar una llicència de la marca a qualsevol persona que vulgui usarla en el mercat. De fet, diversos projectes de programari lliure, per exemple Mozilla, osCommerce, MySQL, publiquen la seva “política de marca” per oferir “llicències limitades” relatives a les seves marques sense que sigui necessari sol·licitar una autorització particular. Altres projectes inclouen pactes relatius a la marca en la llicència com es el cas de la prohibició d’ús de la marca en la llicència Apache 1.1.
Les marques i el programari lliure¶
Les marques intervenen en diversos aspectes en relació al programari lliure.
Primer, si redistribueixes directament un programari lliure, encara que el programari sigui d’ús lliure, la marca no ho és i cal respectar les obligacions i la política de marca en els materials publicitaris, les interfícies gràfiques i tots els elements de comunicació que utilitzi la teva distribució.
Segon, si t’aprofites de les llibertats concedides per la llicència sobre un programari lliure i el modifiques, és important considerar que aquestes llibertats no s’apliquen a la marca. Una vegada que s’hagi modificat un programari, els creadors originals, titulars de la marca, solen prohibir el seu ús en relació amb el nou programa. RedHat especifica, per exemple, que:
“RedHat no permet ni autoritza l’ús de les seves marques de manera que pugui causar confusió en el mercat. L’ús de la marca no pot suggerir que RedHat és un patrocinador del nou desenvolupament ni pot suggerir l’associació del nou programari amb RedHat”.
Com hem comentat, la majoria dels projectes lliures seriosos publiquen una política de marca, que inclou diverses obligacions relatives a l’ús de la mateixa en diferents circumstàncies.
Després, si es fan productes compatibles amb o per un programari determinat, cal anar amb compte en l’ús de la marca d’aquest programari en la promoció, publicitat o distribució del nou mateix: per exemple, en frases com: compatible amb programari XXX, o utilitza programari / base de dades YYY o programat en ZZZ.
Per tant, en aquests tres casos (entre altres) el llicenciatari del programari lliure pot explotar aquest programari d’acord amb els termes de la corresponent llicència, però ha d’usar la marca associada a aquest producte de manera que compleixi amb l’autorització atorgada pel titular.
Finalment, és important ressaltar que els titulars d’una marca han de controlar l’ús de la mateixa per a mantenir la seva protecció legal, sinó passa el que es diu “dilució” i la marca perd el seu caràcter distintiu. Això ha passat a Austràlia, on un tribunal ha denegat la protecció legal al signe “Linux” perquè el titular, Linus Torvalds, no pren les mesures necessàries per a la seva protecció, i masses persones han (ab)usat del terme en relació amb els seus productes (la majoria, derivats del kernel del sistema operatiu GNU/Linux). És per això que els termes de les polítiques de marques de les empreses de programari lliure poden semblar més draconians que les llicències lliures.
Conclusió¶
La marca és l’element “extern” del reconeixement d’origen i qualitat d’un programari. Els titulars normalment volen protegir la seva reputació i la del seu producte, i tendeixen a retenir un control sobre l’ús de la marca en relació amb usos posteriors del programari, en combinació amb les llibertats concedides en la llicència sobre el codi font i binari. És important, per tant, considerar aquests aspectes legals tant en la creació com en la distribució de programari lliure.